Aquesta espècie d’ocell procedeix d’Amèrica del Sud, concretament des del sud de Bolívia fins al centre de l’Argentina.

 

Va ser introduïda a la Península Ibèrica com a ocell de gàbia, i la seva expansió es deu principalment a escapaments i alliberaments deliberats. Gràcies a la seva gran capacitat d’adaptació, ha aconseguit establir poblacions estables en diferents punts del territori.

 

Actualment és especialment abundant en zones urbanes del litoral català, tot i que també es troba en àrees de l’interior i altres regions d’Espanya.

 

La seva presència genera diversos impactes en els ecosistemes urbans, ja que competeix pels recursos amb altres espècies, danya la vegetació i els cultius, i provoca molèsties pel soroll. A més, construeix grans nius en arbres, edificis i estructures elèctriques, cosa que pot generar riscos pel seu pes i pel deteriorament de l’entorn urbà. També pot actuar com a vector de malalties com la psitacosi.